Educar és ensenyar a viure
Invertir en quantitat i qualitat de temps per ensenyar els valors
Rosa Agulló i Gasull. Dra. en Psicología i Psicòloga Clínica
Educar els hàbits i fomentar una bona
educació en valors, serveix per alguna
cosa? Sens dubte que sí, ja que els hàbits
participen en el creixement personal. Des
de l´àmbit educatiu i familiar hi ha una
preocupació pel valor de l´educació i per
educar en valors. Els pares i les mares hem
de recordar que som els professors més
importants en la vida dels nostres fills i
filles. Tenim el privilegi i la responsabilitat
de compartir les nostres experiències de
vida amb ells.
El paper educatiu de l´escola és indiscutible
i és cert que l´aprenentatge dels
coneixements és una parcel·la de
l´educació que els pares i mares deleguem
als mestres, però som responsables del
desenvolupament adequat d´actituds, valors
i hàbits dels nostres fills i filles.
Com s´aconsegueix aquesta educació?
Educar no és imposar, no és reptar ni
castigar, tampoc transmetre únicament
conceptes, ni memoritzar històries. Educar
és escoltar, acompanyar i dialogar per construir una autoestima sana, un caràcter fort i una ment oberta.
Educar és inspirar un esperit lliure capaç d´arbitrar la vida per un mateix; per això, com a pares i mares, hem d´invertir en quantitat i qualitat de temps per ensenyar els valors que possibilitin la capacitat de discriminar, de raonar i l´habilitat de comprendre la vida amb una sana consciència. Educar és ajudar el fill i filla a tenir i a fer servir les eines necessàries per créixer i enfrontar-se amb èxit a la vida. Educar és ensenyar a viure.
Com podem donar aquestes eines?
Escoltant i parlant amb els nostres fills i filles des de molt aviat, durant i després d´una activitat. Això els ajudarà a assimilar els passos necessaris en el procés d´aprenentatge, a la vegada que millora la comunicació diària.
Un dels aspectes importants en aquest apassionant i alhora difícil camí d´ensenyar a viure és que els infants aprenguin a acceptar i a tolerar els límits. Per això té tanta importància que els adults els hi ensenyem, ja que els infants no neixen coneixent-los. Sí freqüentment cedim davant una rebequeria, l´infant ho usarà com a mecanisme cada vegada que vulguem posar-li un límit.
Vivim en un món en què fills i filles, els joves en general, tenen de tot i on les coses s´aconsegueixen fàcilment. Trobem mares i pares sol·lícits a peticions dels fills i filles, que volen guanyar-se el seu afecte amb materialismes en gran part innecessaris. En aquestes condicions costa posar límits, sovint estem massa ocupats, amb poc temps per als fills i filles, la qual cosa facilita que no trobem la manera de dir que no.
Amb els infants petits no sempre es pot dialogar extensament, ja que de vegades no tenen la capacitat per entendre el raonament que hi ha darrere d´una prohibició. Si l´infant fa alguna cosa malament, és bo ensenyar-li a demanar disculpes, que intenti reparar-ho, que experimenti el que costa arreglar una cosa que ha fet malbé. Això serà educatiu per a ell, aprendrà que les coses tenen un valor i en tindrà cura.
Quan els infants creixen en una estructura clara del que poden fer i del que no poden fer, són capaços de convertir-se en adults responsables i agradables socialment.
L´aprenentatge dels límits depèn també de la personalitat de cada infant: hi ha infants dòcils i d´altres que no en són tant. No hi ha dos infants iguals, cadascú és un univers en si mateix. Els infants que ho posin difícil requeriran més esforç, però tots necessiten unes mínimes rutines, uns horaris, i que se´ls ensenyin hàbits i valors.
Què són els valors?
Els valors són criteris o judicis que estan presents en la societat i que orienten les normes, les actituds, les opinions i les conductes de les persones. Els valors són aspectes concrets als quals donem una importància especial.
Els valors poden canviar d´una persona a una altra. Per exemple, la salut pot ser un valor dominant per una persona, mentre que d´altres poden valorar més els diners, l´èxit, la intel·ligència o la unió familiar.
Les persones i, per tant, pares i mares, definim allò que està bé o que està malament en funció dels valors que tenim.
Els valors no són directament observables, però es manifesten en la conducta a través del nostre estil de vida.
En la formació de valors juguen un paper important les creences i les actituds. Les creences són les idees o les conviccions que les persones tenim sobre les coses i que considerem com a veritats. Les actituds són les disposicions que tenim a pensar i a comportar-nos d´una manera determinada. Les actituds poden ser negatives o positives. Els hàbits serien els costums. Com a pares transmetem als fills les nostres creences i actituds. Amb la nostra manera de fer els ensenyem els valors que per a nosaltres són importants. Amb els nostres hàbits, estils de vida i comportament els mostrem com s´han de comportar. Els nens són un mirall del que veuen fer i no tant del que se´ls diu que han de fer. Això ens porta a tenir present que cal educar amb l´exemple.
Vivim en un període de la humanitat en què la velocitat dels canvis culturals, socials i econòmics no dóna temps a l´acomodació eficaç de les conductes humanes. Sovint sentim a dir que s´han perdut els valors. Potser no és tant que s´hagin perdut com que han canviat. Actualment fem una valoració diferent dels fets i les normes respecte d´altres generacions. Ens movem amb uns valors diferents dels que tenien els nostres pares o els nostres avis. Ens trobem en un sistema que ofereix contrastos entre les nostres expectatives i les possibilitats d´obtenir-les. Els mitjans de comunicació, la publicitat, les
propagandes ens ofereixen un ventall de possibilitats de consum dirigides a buscar la satisfacció. Tota persona, tot infant, davant de tanta quantitat d´objectes arriba a no valorar en la seva justa mesura el que té. Els nois i noies tenen massa objectes als quals prestar atenció per valorar-los i tenir-ne cura.
La família té un important paper a l´hora de donar informació als fills, de transmetre experiències i valors que orientin el comportament de cada un dels seus membres. Com a mares i pares hem de fomentar una educació inspirada en un sistema de valors mínims acceptables per a tots.
Al contrari del que molts opinen, els bons o mals sentiments no neixen amb les persones, es formen mitjançant un procés educatiu que ha de començar en edats molt primerenques. En aquest sentit resulta fonamental l´exemple dels grans. Educar els hàbits i fonamentar una bona educació en valors és imprescindible per viure en comunitat.
imatge arxiu TOC-TOC
info
Rosa Agulló i Gasull és Dra. en psicologia i psicòloga clínica de l´Institut de Psiquiatria i
Psicologia del Nen i de l´Adolescent, Fundació Eulàlia Torras de Beà de Barcelona. Col. Núm 993
Data de publicació: desembre 2008
